Com resolc problemes?

Com he anat comentant, el meu grup és molt mogut i sovint es presenten problemes que, la tutora i jo, considerem que són bàsics quant a convivència. Així, ella sempre em recorda la importància de treballar els hàbits i les normes, ja no només d'aula sinó també d'altres aspectes.

Tinc dos nins molt moguts, un d'ell està diagnosticat amb TDAH i l'altra està pendent que el mirin. El primer, ara està medicat i he de reconèixer que està molt més tranquil. En canvi l'altra, cada dia està més nerviós. Dimarts va ser terrible! Duia 4 dies sense escola i es va notar: és un nin amb problemes familiars i pel que notem, el seu únic lloc on es pot expressar és a l'escola i així ho fa.

Contínuament s'han presentat problemes de tot tipus, sovint molt mínims i s'han arreglat de seguida.

El problema "gros" que he viscut a les pràctiques va arribar ahir. Era durant la darrera hora, i érem abaix fent educació física (jo hi era perquè ara feim grupets per fer diferents activitats que les relacionem amb les lletres que treballem a classe). Aquest nin (el que està pendent que el mirin) estava castigat 10 minuts perquè durant tot el matí no havia deixat fer classe. Així, es va seure devora on jo estava. De sobte, em vaig girar i el nin no hi era, i just en aquest moment varen venir unes nines a dir-me que hi havia un nin plorant. 

La situació va ser la següent: aquest nin estava castigat, però de seguida que va poder va sortir corrent i li va llevar la raqueta de les mans a un altre nin. Aquest altre, me'l vaig trobar plorant (he de dir que aquest nin és el que té Síndrome de Down... i els canvis bruscos o les situacions que no entén el posen molt nerviós). 

Jo em vaig quedar freda. De seguida vaig agafar el nin (amb el que tinc molta confiança) i vaig intentar tranquil·litzar-lo. Després, va venir el professor d'educació física perquè no sabia que havia passat i de seguida vam castigar a l'altre nin i a mi, de la ràbia, em va sortir dir-li que estaria castigat tota la setmana sense pati i sense educació física, i que allò que havia fet havia estat molt "feo". 

Sempre he pensat, durant tots els anys de carrera, que en cap moment cap professor ens ha ensenyat a com afrontar problemes d'aquests. O ja no ensenyar... Sinó a contar-nos experiències, estratègies, maneres d'actuar davant algunes situacions...

Perquè a més, tots sabem que no podem evitar situacions d'aquestes i que com més grans són, normalment els problemes també solen ser pitjors.

Avui he xerrat amb la meva tutora i m'ha dit que vaig fer el correcte i que tot això ho aniré veient amb l'experiència que vagi tenint, diàriament, amb els alumnes i, sobretot, que tingui present que cada mestre és un món, així com cada persona.