Desdoblar? O dos docents dins l'aula?

Joan Teixidó Saballs ens fa una reflexió sobre dos tipus de modalitats per treballar dins l’aula: és millor fer desdoblaments? O tenir dos docents a l’aula?

La docència compartida, és a dir, ubicar a dos mestres dins l’aula presenta molts avantatges però requereix d’una organització prèvia; no té sentit ubicar dos mestres dins una aula (quant a horari) sense establir abans què es farà i com. Per altra banda, el desdoblament ha de tenir un objectiu clar (per exemple: una individualització de l’ensenyament).

Tal com ens comenta Joan Teixidó...

•           El desdoblament es duu a terme en dos espais diferents; un grup d’alumnes està dins l’aula i la resta van a un altre lloc.
•         El treball de dos mestres a l’aula no requereix cap espai addicional.

Quant  a la meva opinió considero que el fet de treballar dos docents conjuntament dins l’aula presenta una feina darrera i requereix uns objectius específics; a més, cal que els dos docents tinguin clars els seus rols. Per altra banda, el desdoblament també requereix uns objectius específics i un motiu clar de per què es fa. Considero que ambdues modalitats són totalment vàlides però que tal vegada el punt clau per decidir entre una i altra és el tipus d’activitat a desenvolupar. Així, depèn del contingut a treballar, pot ser sigui més significatiu fer desdoblament, d’aquesta manera es produirà un ensenyament molt més individualitzat i, si el concepte és difícil, pot ser après més ràpidament. En canvi, si treballem un concepte a partir de grups heterogenis potser sigui necessari i útil treballar amb dos mestres dins l’aula: és favorable pels alumnes i pels mateixos docents.

Penso que l’aprenentatge és significatiu amb els dos tipus de modalitats sempre i quan s’apliquin de manera correcta. En la docència compartida és necessària una bona comunicació i relació entre els docents: hi ha d’haver una feina prèvia i s’han d’entendre de manera que l’ensenyament dins l’aula sigui profitós pels alumnes. A més, considero que pels docents també és una experiència bastant enriquidora. En els desdoblaments, també hi veig punts positius tot i que, alhora, ho veig més senzill. A l’hora de la coordinació, no és necessari que hi hagi tanta comunicació amb l’altre mestre, ja que dins l’aula es trobaran sols i podran fer un ensenyament molt més “lliure”.

A tall de conclusió vull remarcar el fet que la decisió entre: desdoblament o dos docents a l’aula és una decisió que hauria de fer l’equip de mestres que treballen aquell curs o aquell grup i, depèn dels objectius i necessitats aplicar-ne un o un altre.  Les dues modalitats són vàlides aplicades de manera correcta. 

Bibliografia:

Teixidor, J. (2008). Desdoblar o dos mestres dins l’aula? Recuperat el 22 de març de: http://www.joanteixido.org/doc/dos_aula/text_provisional.pdf