Paràbola del convidat a sopar

Dimarts, a la pràctica de l'assignatura vam comentar un article titulat "paràbola del convidat a sopar". Ens mostra tres situacions en què s'actua d'una manera molt diferent.

• En la primera, un home, qui és cuiner, convida a sopar a casa seva a uns vells amics, però... el mateix dia del sopar recorda que un d'ells ha de vigilar molt el que menja per la qual cosa no podrà menjar res del que està preparant. Així, li telefona per dir-li el que passa i que no vingui, que ja faran un altre sopar.
  
  
• En la segona, un altre home es troba en la mateixa situació: ha convidat a uns amics per sopar a casa. La mateixa tarda del sopar, un d'ells li recorda que n'hi ha un que no pot menjar de tot. L'home de seguida li telefona per demanar-li si és cert que encara té aquell problema però que no passi pena, que li farà un menú especial.
  
  
• En la tercera situació, passa exactament el mateix. L'home, la mateixa tarda recorda que un dels seus amics no pot menjar de tot... Així, decideix canviar el menú per tal que tots puguin menjar el mateix. 

Cal reflexionar davant aquestes tres situacions... Quina és la millor? Cert és que depèn del punt de vista que es miri un tindrà més avantatges i d'altres més inconvenients (les tres opcions: el cuiner, els amics i el convidat de darrera hora el qual no pot menjar de tot). 

I si ens posem en la pell de l'amic que no pot menjar de tot? En quina situació t'agradaria més estar? Per descomptat que desitjaria tenir uns amics com en la tercera situació. En la primera, em diuen directament que no vingui, així el cuiner no ha de fer cap canvi en el menú ni fer-me res especial. I en la segona situació... Em canvien el menú! L'avantatge és clara per la resta d'amics, els quals podran menjar allò que desitgin.

Aquestes tres situacions inclouen tres conceptes diferents envers l'acceptació i l'actitud cap a les persones. 

En la primera situació veiem clarament una exclusió. Es treu l'alumne de l'aula de manera que ni fa la mateixa feina però tampoc se li permet una socialització amb els seus companys. 

En la segona, una integració: l'amic pot assistir però menjarà diferent. Un alumne amb necessitats està dins l'aula, però fa fitxes i feines diferents. No pot fer les activitats dels altres, ja que aquestes no s'adapten a les seves necessitats. 

Finalment, en la tercera podem parlar d'inclusió. L'alumne és dins l'aula (presència), pot realitzar les mateixes activitats que els seus companys i, a més, de manera conjunta (participació) i aconsegueix èxits (progrés).