A l'anterior entrada faig referència a la xerrada d'ahir amb la informació que ens van transmetre tant la mare (na Maria) com el fill (en Carlos). Així en aquesta entrada vull extreure una sèrie de conclusions i perquè no: reflexions.
Na Maria ens va contar tot el procés que han viscut aquests 16 anys: no han estat uns anys gens fàcils. Els va costar dos anys trobar el diagnòstic però la lluita no acaba aquí, és clar que és important saber QUE té l'infant (no tant pensar només en una etiqueta) per així poder actuar de la manera més correcta. Una vegada es sap el diagnòstic ja es pot actuar d'una manera més adequada.
És un procés no només difícil pel nin sinó també per la família, qui es veu molt afectada i passa per diverses etapes com pugui ser la de culpabilitat.
És un procés difícil perquè es pren consciència que serà un camí dificíl, però no impossible!
L'escola és un dels altres factors importantíssims en aquest procés. I, en conseqüència ho és també la relació família-escola. És important mantenir un contacte amb la família de tots els nins, però amb la d'un nin amb dificultats ho és encara més: establir un vincle de confiança i seguretat és important tant per la família com pel nin, qui es sentirà millor.
Per altra banda, hi ha el factor dels companys. Han de saber els companys que tenen un company amb dificultats? La meva opinió és claríssima: SÍ. El fet que els companys no sàpiguen que aquell nin que fa coses estranyes, que no parla, que està sol... Pot provocar burles i comentaris innecessaris. Explicar als alumnes les dificultats d'aquest nin no és negatiu sinó tot el contrari: d'aquesta manera poden ajudar-lo, poden acudir a ell i poden integrar-lo al grup com ha estat el cas d'en Carlos.
Els professors també influeixen en el procés de l'alumne. En el cas dels professors d'en Carlos molts no sabien de l'existència d'aquest trastorn o no li donaven important. Considero que és important escoltar a les famílies: coneixen als seus fills i ens poden donar idees o tècniques per a un millor aprenentatge de l'infant. Aquesta reflexió la podria resumir amb: "poc interès per part d'alguns professors".
Pel que fa a la PT (el que jo seré) considero que és important que tingui contacte amb la família (en el cas d'en Carlos utilitzaven un quadern de comunicació), ja que això permet que l'estimulació sigui molt més eficaç i constant.
Finalment vull comentar que en aquests casos (i, sincerament, sempre) hauria de prevaler l'autoestima i l'autoconfiança dels nins i no tant l'aprenentatge de continguts: sovint és més important que aprenguin primer els hàbits, alguns models de comportament...
No hay comentarios:
Publicar un comentario