Pràctiques

Queda poc menys d'un mes per acabar les pràctiques i he de confessar que està sent una experiència única i que de ben cert recordaré tota la vida!

Com he dit en altres ocasions estic amb un grup de primer de primària i cada dia és únic. Però... He de dir que no tot és bo; hi ha situacions complicades i alguns nins que sempre destaquen per sobre dels altres. Un d'ells està diagnosticat amb TDAH i des de fa dos mesos li donen unes pastilles. La primera setmana que les va prendre va ser impressionant el canvi (des del primer dia!); era un altre nin, em demanava per quedar-se castigat el temps del pati, em suplicava que li donés deures per fer a casa, feia la feina de manera pausada i, a més, ben feta... Era increïble. El problema va ser que la pastilla li provocava taquicàrdies (és un nin amb asma)... I ho passava realment malament (en aquests moments sempre estava amb jo: plorava, feia "rabietes", deia que es moria...). I, en conseqüència, jo també ho passava fatal. La mare el va dur al metge però aquest trobava que era massa prest per llevar-li les pastilles; així la situació es va anar repetint fins que la mare ja no va poder més (jo cada dia ho passava fatal). 

Aquestes pastilles també li llevaven la gana; de manera que no hi havia dia que berenés. Va estar totes les vacances de pasqua sense prendre les pastilles, i en tornar a la rutina; també van tornar les pastilles! Aquest cop, la mare les hi feia prendre sense que s'adonés (li mesclava amb el suc, amb la llet...), però ell havia estat present a la conversa amb el metge (i m'ho va dir, que ell sabia que la mare li posava la pastilla cada dia). Ara duem dues setmanes així, ell està una mica més tranquil que sense les pastilles però tot i així té la sensació que no té gana... 

És una situació complicada perquè la mare no és partidària que el nin prengui res però va arribar un punt que la psicòloga li va aconsellar... La mestra de la meva classe tampoc n'és partidari; prefereix aquell nin revolucionari que un nin que no és feliç... I és que he de dir que aquest nin ja no juga ni es diverteix com abans (encara que sovint molestés).